La Torre amb ulls de nen: el testimoni de Miquel Aleu
Miquel Aleu (1910-2011) tenia només deu anys quan va arribar a la Torre de l'Espanyol per viure-hi el curs escolar de 1920-1921. Es va allotjar a casa del "tio mestre", una figura emblemàtica recordada a la vila com "lo mestre Aleu". Per a aquell marrec que venia de la plana de Constantí, el canvi va ser un autèntic xoc cultural i paisatgístic. La Torre se li va presentar com un món tancat, recollit sobre si mateix, amb un clima rigorós, uns costums arrelats i una manera de fer ben diferent de la que ell coneixia.
A través dels seus records —ulls de nen que tot ho observaven—, Aleu ens llega una valuosa radiografia de la vida quotidiana de l'època. En les seves memòries hi desfilen escenes familiars d'aquella Torre pretèrita: l'arquitectura popular i la forma de construir, el ritual de la verema, els transports d'abans, la vida social a les barberies, les festes populars o les formes senzilles de distreure's. També destaca el paper vital de l'aigua i les fonts del municipi.
Però el que va quedar gravat amb foc en la ment de l'infant van ser el que ell mateix va batejar com els tres grans esdeveniments d'aquell any inoblidable: l'espectacle d'una gran nevada que va emblanquinar els terrats, la imponent crescuda del riu Ebre i la boira persistent que sovint abraçava el paisatge de la Ribera. Un viatge en el temps deliciós que ens reconnecta amb les nostres pròpies arrels.